Tornar als resultats
866 de 1332
© Museu de Badalona
Omeka ID 1886
Ciutat romana de Baetulo. Clos de la Torre
Món romà

Venus de Badalona

MB 3276

Nom tècnic
escultura
Datació
1 / 100
Producció
-
Museu
Museu de Badalona
Cultura
Món romà
Ubicació troballa
Ciutat romana de Baetulo. Clos de la Torre
Material
marbre de Carrara
Municipi
Badalona (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Barcelonès)
Tècnica
esculpit
On està?
Exposició permanent
Mides
-
Descripció
Petita escultura de marbre que representa Venus, la deessa es recolza sobre la cama esquerra i té lleugerament flexionat el genoll dret. La factura és molt acurada i el modelat molt suau, producte evident d'un taller, possiblement itàlic, especialitzat en aquest tipus de peces, inspirades en la famosa Venus de Cirene, encara que aquesta està inclinada cap al costat contrari. Al darrere li cauen dos flocs de cabells rinxolat coll avall fins a les espatlles, això vol dir que devia portar els cabells recollits en una o dues trosses, igual que altres Venus més conegudes, com la Venus de Cnidos, la Venus de Cirene o la Venus Capitolina. També a la part del darrere, a l'alçada de la cuixa dreta, hi observem les restes del que podria ser una ala del seu fill, Cupido, que sovint trobem al seu costat. Segons diversos experts és feta de marbre blanc de Carrara però queda pendent confirmar-ho amb una anàlisi petrogràfica o d'algun altre tipus que sigui poc invasiu per a la peça Aquesta Venus és interessant artísticament perquè està inspirada en els cànons de Praxitel·les (escultor grec del segle IV aC, que va marcar un estil pel que fa a les proporcions del cos), molt apreciats en època hel·lenística i romana. No es tracta d'una Venus púdica, ja que no es tapa el pubis, ni té les natges cobertes amb una roba per tapar aquestes parts més íntimes. La Venus representa els cànons de bellesa de la Grècia i la Roma clàssiques. En comparació a l'Afrodita grega, la Venus romana a part de ser la deessa de l'amor i la bellesa, també ho és de la fertilitat, la passió, el plaer i el desig sexual. Venus, segons algunes fonts, va ser esposa de Vulcà, déu del foc i els metalls. Sovint infidel al seu marit, va tenir amors amb Mercuri, el missatger dels déus, i amb Mart, déu de la guerra. També es va enamorar d'homes mortals, com Paris, a qui va ajudar en el segrest d'Helena, i va quedar captivada pel bell Adonis. De les seves relacions amb Mart, van néixer dos fills: Cupido i Hermafrodit. Per la seva bellesa i qualitat, aquesta Venus s'ha convertit en el símbol de la ciutat de Badalona.

Objectes relacionats