Tornar als resultats
775 de 1332
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Omeka ID 2315
Olèrdola
Medieval

mesa d'altar amb inscripcions

MAC OLE-00673

Nom tècnic
mesa d'altar
Datació
920 / 1000
Producció
-
Museu
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Cultura
Medieval
Ubicació troballa
Olèrdola. Església de Sant Miquel (sector 06)
Material
pedra calcària
Municipi
Olèrdola (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Alt Penedès)
Tècnica
talla
On està?
Reserves
Mides
210 x 310 x 210 mm
Descripció
Fragment angular d'una ara d'altar, de forma rectangular en origen. Presenta una revora perimetral més elevada que la part central. Un doble cordó motllurat separa la revora de la part interna. Presenta diverses inscripcions a la cara superior.Es conserven dos fragments que corresponen probablement a la mateixa ara (núm. MAC OLE-000356 i 000673). Ambdues peces presenten la doble motllura perimetral, llisa, amb inscripcions esgrafiades realitzades amb un punxó que corresponen a noms propis. Aquest fragment va ser localitzat l'any 2007 durant les excavacions dutes a terme a l'església de Sant Miquel d'Olèrdola en el marc de la restauració arquitectònica de l'edifici. Estava reutilitzat com a graó a l'actual entrada a la façana oest. En ser localitzats els fragments fora de context, no podem especificar si es tracta de l'ara de l'altar principal de l'església preromànica de Sant Miquel (consagrada pel bisbe de Barcelona Teodoric entre el 911 i el 937) o de la romànica (consagrada pel bisbe de Barcelona Vivies l'any 992), o potser ho va ser de les dues. Es tenen documentats dos fragments més d'una ara amb inscripcions procedents d'Olèrdola. Malauradament, avui no és té cap indici d'on es troben els dos fragments citats per M. Milà i Fontanals (1880, recollits i identificats com a ara per A. Pladevall al volum XIX de l'obra "Catalunya Romànica"), i, per tant, no podem determinar que es tracti de la mateixa peça. L'ara original deuria tenir una envergadura considerable, de forma rectangular, amb un gruix de més de 20 cm. És una altura considerable si la comparem amb altars del mateix període. L'ara de Sant Miquel és comparable a les de Sant Martí de Mura (19 cm), Sant Feliu de la Garriga i Sant Andreu de Sureda (18 cm cadascuna) o Sant Julià de Coaner (17 cm). Una de les de més gruixi és la de Sant Pere de Casteller, de 30 cm. Moltes ares alt medievals tenen noms propis gravats en la cara superior. Aquests poden fer referència a les persones que varen estar presents en la consagració de l'edifici o bé poden correspondre als primers difunts.

Objectes relacionats