Tornar als resultats
800 de 1332
Imatge
Model 3D
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Omeka ID 2252
Olèrdola
Medieval

mesa d'altar amb inscripcions

MAC OLE-00356

Nom tècnic
mesa d'altar
Datació
900 / 1000
Producció
-
Museu
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Cultura
Medieval
Ubicació troballa
Olèrdola. Església de Sant Miquel (sector 06)
Material
pedra calcària
Municipi
Olèrdola (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Alt Penedès)
Tècnica
talla
On està?
Centre Interpretació
Mides
210 x 420 x 310 mm
Descripció
Fragment angular d'una ara d'altar. Conservats dos fragments que corresponen probablement a la mateixa peça (núm. reg. 356 i 673). Ambdues presenten una doble motllura perimetral sobre aixecada respecte la part central, llisa, amb inscripcions esgrafiades realitzades amb un punxó sobre la pedra que corresponen a noms propis. No tenen un ordre de distribució i el tipus de lletra és capital. El primer fragment, el més gran, correspon a un dels quatre angles. És possible que fos recuperat durant algunes de les obres de restauració que es van realitzar a l'Església de Sant Miquel entre 1968 i 1971. Es va retrobar l'any 1998 en la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. El segon fragment va ser localitzat l'any 2007 durant les excavacions dutes a terme a l'església de Sant Miquel d'Olèrdola en el marc de la restauració arquitectònica de l'edifici. Era utilitzat com a graó a l'actual entrada a la façana oest. Es tenen documentats dos fragments més d'una ara amb inscripcions procedent d'Olèrdola. Malauradament, avui no és té cap indici d'on es troben els dos fragments citats per M. Milà i Fontanals (1880, recollits i identificats com a ara per A. Pladevall al volum XIX de l'obra "Catalunya Romànica"), i, per tant, no podem determinar que formin part de la mateixa peça. Aquesta ara deuria tenir una envergadura considerable, de forma rectangular, amb un gruix de més de 20 cm. És una altura considerable si la comparem amb altars del mateix període. L'ara de Sant Miquel és comparable a les de Sant Martí de Mura (19 cm), Sant Feliu de la Garriga i Sant Andreu de Sureda (18 cm cadascuna) o Sant Julià de Coaner (17 cm). Una de les de més gruixi és la de Sant Pere de Castellet, de 30 cms. En ser localitzats els dos fragments fora de context, no podem especificar si es tracta de l'ara de l'altar principal de l'església preromànica de Sant Miquel (consagrada pel bisbe de Barcelona Teodoric entre el 911 i el 937) o de la romànica (consagrada pel bisbe de Barcelona Vivies l'any 992), o potser ho va ser de les dues. Moltes ares alt medievals tenen noms propis gravats en la cara superior. Aquests poden fer referència a les persones que varen estar presents en la consagració de l'edifici o bé poden correspondre als primers difunts. En l'ara de Sant Miquel podem llegir els noms de [E]RMENGAUDE, [....]OFRE, [...]IETO[...]. En l'acta de consagració de Sant Miquel i de Sant Pere del castell d'Olèrdola (1 de gener/24 de març del 992) se citen, entre d'altres, els noms de Sunifred (Suniefredus) –levita i impulsor de la construcció del temple–, Seniofred (Seniofredus) i Gaucefred (Gaucefredus). L'atribució concreta del nom a un dels signants del document és dificultosa. Mentre que Ermengauda podria ser la germana del levita Sunifred (nom que coneixem gràcies a altres documents), quan a la terminació ofre, podria correspondre al nom vulgaritzat de Sunifred, Seniofred o Gaucefred.

Objectes relacionats