Tornar als resultats
815 de 1332
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Omeka ID 2218
Olèrdola
Protohistòria

ungüentari d’alabastre

MAC OLE-00258

Nom tècnic
ungüentari
Datació
-500 / -200
Producció
-
Museu
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Cultura
Protohistòria
Ubicació troballa
Olèrdola. Cisterna-pedrera (sector 03)
Material
alabastre
Municipi
Olèrdola (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Alt Penedès)
Tècnica
talla, polit
On està?
Centre Interpretació
Mides
63 x 20 mm
Descripció
Ungüentari d'alabastre de cos tubular, vora de secció triangular i piu cònic, molt poc habitual. Es conserven 10 fragments, que permeten fer una restitució de la peça. Presenta les típiques vetes de l'alabastre de color blanquinós a ocre. El piu fou trobat el 1985 i la resta en les excavacions de l'any 1990, en una habitació d'època ibèrica situada a la part central del jaciment (sector 03). La procedència és incerta, però caldria situar la seva producció a l'àrea d'Egipte, Fenícia o Rodes. Es tracta d'una peça molt singular, que rarament es troba en àmbits domèstics, ja que acostumen a formar part d'aixovars funeraris, com veiem per exemple a Empúries. Aquest tipus d'ampolles contenien olis i perfums i procedien del Mediterrani oriental. Eren, sens dubte, un producte de luxe, tant pel contingut com pel propi envàs. La datació és problemàtica. Recuperat en un estrat del segle II aC, no té paral·lels amb els exemplars d'aquesta cronologia o quelcom més antics (segles IV o III aC), que acostumen a ser arrodonits per la base i menys allargats. L'acabament cònic recorda alguns exemplars localitzats a l'àrea etrusca, en ceràmica o vidre, datats entorn el segle VI. L'ús d'ungüents i de perfums té el seu origen en el proper Orient, de clima sec i calorós fet que feia necessària la protecció del cos i una major higiene. La civilització egípcia va impulsar el seu ús a la resta de la Mediterrània amb uns artesans, els “cuiners d'ungüents”, destinats exclusivament a la seva elaboració. Principalment reservat a l'ús femení, també se suposa que podia ser emprat en els rituals funeraris (l'ungiment del cos del difunt, inicialment associat amb el culte a la deessa Astarté) o com ofrena als déus. A l'antiga Grècia també era utilitzat en el món de l'esport. No és estrany, doncs, que a la península Ibèrica la majoria d'exemplars coneguts procedeixen de l'àmbit funerari, com els procedents de la necròpolis fenícia de Larita (Almuñecar, Andalusia) –unes urnes amb inscripció egípcia dels segles IX-VII aC–, de la necròpolis púnica de Puig des Molins (Eivissa) o de la necròpolis grega de Bonjoan a Empúries, per citar alguns exemples. La popularització i comercialització d'aquests cosmètics va comportar l'aparició de contenidors de diferents formes i elaborats en distints matèries com ara l'alabastre, la pedra, el vidre, el bronze, la ceràmica o l'os. Els d'alabastre eren un dels més preuats a causa de les qualitats com a recipient: opac, impermeable i estanc. L'alt cost de producció els va convertir en productes de luxe només accessible a les elits. Podem comparar els antics ungüentaris amb les actuals ampolles de perfum, on es valora tant la qualitat del cosmètic com la qualitat artística del recipient.

Objectes relacionats