Tornar als resultats
40 de 141
Imatge
Mapa
Francisco J. Núñez febrer 2007 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3700

Monestir de Sant Cugat

Municipi
Sant Cugat del Vallès (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Vallès Occidental)
Cultura
Món romà, Moderna
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
L'abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès, situada al centre de la població, ha estat un important lloc d'ocupació fins a principis del segle XIX, amb diverses fases documentades. La primera ocupació data del segle I dC, amb una vila rural que va funcionar fins al segle IV dC. Posteriorment, es va establir una fortificació romana al segle IV, que no es va concloure i va adquirir un caràcter funerari. A mitjans del segle V, es va construir una basílica paleocristiana, al voltant de la qual es va formar una necròpoli. En l'època visigòtica, es va afegir un absis de planta poligonal. El monestir va començar a ser construït al segle IX sobre restes anteriors i va perdurar fins al segle XVIII. Diverses excavacions han documentat restes de totes aquestes etapes. Des de les primeres excavacions de Pere Bosch Gimpera i Josep Serra Ràfols (1933-1936), fins a les més recents, s'han descobert elements com sitges romanes, restes d'emmagatzematge, sarcòfags, i estructures d'èpoques imperial i medieval. En els anys 60 i 70, s'identificaren estructures del "castrum" i una necròpoli paleocristiana. En els 90 es van documentar murs de la muralla medieval, restes d'un fossat defensiu i altres estructures del monestir. També es van identificar restes d'època romana en diverses intervencions, incloent-hi forns i dipòsits. Entre 2000 i 2015 es van realitzar intervencions arqueològiques en diversos punts del monestir, documentant sepultures, murs medievals i restes de l'església. Aquestes troballes han permès aprofundir en la història del monestir i la seva relació amb l'evolució urbanística del voltant. Les excavacions també han ajudat a identificar fases constructives i reformes a través dels segles, i s'han realitzat tasques de protecció i museïtzació de les restes més importants.
Bibliografia
Matamala, I. V. (2007). El seguiment arqueològic de l’obra dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 - març de 2003). Dialnet.

Objectes relacionats