Tornar als resultats
58 de 141
Imatge
Mapa
Jordi Montlló abril 2009 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3682

Empúries. Sant Martí d'Empúries

Municipi
Escala, l' (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Alt Empordà)
Cultura
Prehistòria, Moderna
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
El jaciment de Sant Martí d'Empúries, situat a la costa del nord de l'Escala, és un indret fonamental per comprendre l'evolució dels assentaments humans en aquesta zona des de l'Edat del Bronze fins a l'època moderna. És conegut com la ubicació de la Palaia Polis, el primer assentament grec de la península ibèrica, fundat pels foceus al segle VI aC. Aquesta localització, en un petit promontori unit a terra per un istme, va jugar un paper clau en la història antiga, amb connexions amb cultures indígenes i importacions fenícies i gregues. La recerca arqueològica va començar a inicis del segle XX amb Emili Gandia sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, i posteriorment va continuar amb Martín Almagro i altres investigadors. Les excavacions a Sant Martí d'Empúries van revelar la continuïtat d'ocupacions humanes des del Bronze Final fins a l'antiguitat tardana i els períodes posteriors. Les primeres ocupacions al promontori corresponen al Bronze Final IIIA (850-800 aC), documentades a la part més alta del turó, on es van trobar restes de ceràmica a mà, així com eines de bronze. Fins a l'Edat del Ferro (650 aC), hi va haver un període de discontinuïtat en l'ocupació de la zona. A partir d'aquest moment, es va establir una nova fase d'hàbitats, amb cabanes de planta ovoide construïdes amb sòcols de pedra i parets de tàpia, representant un urbanisme incipient. En aquesta fase, van començar a aparèixer ceràmiques d'importació fenícia i grega. A finals del segle VI aC, es va produir la primera instal·lació focea a Sant Martí, que va donar lloc a la fundació de la Neàpolis a terra ferma, una ciutat grega fundada pels foceus. Les restes d'aquest període mostren habitatges amb una disposició urbanística més regular, amb sòcols de pedra i parets de tova. La ceràmica grega massaliota és predominat, tot i que persisteixen elements d'origen indígena. A mitjans del segle VI aC, la ciutat va ser abandonada com a nucli d'habitatge, però va continuar utilitzant-se per emmagatzematge. Entre els segles II i I aC, en època romana republicana, es va produir una revifalla del nucli de Sant Martí, probablement vinculada a l'activitat econòmica d'Empúries. Es van documentar paviments d'opus signinum i restes d'estructures arquitectòniques indeterminades. La següent fase d'abandonament va arribar amb la caiguda d'Empúries, però Sant Martí va esdevenir un important centre religiós i episcopal durant l'antiguitat tardana. Les restes d'inhumacions i ceràmica recuperada indiquen una ocupació continuada durant els segles VI i VII. La seu episcopal visigòtica és esmentada en documents judicials de l'any 842, tot i que el seu emplaçament físic no ha estat localitzat. Durant la baixa edat mitjana, entre els segles XV i XVI, el nucli de Sant Martí va adquirir un caràcter militar durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), amb la construcció de muralles i fossats al voltant del castell. A l'època moderna (segles XVI-XVIII), el port de l'Escala va minvar la importància administrativa de Sant Martí, però la configuració urbana de la zona es va consolidar en aquesta etapa. L'estat de conservació de les restes arqueològiques de Sant Martí d'Empúries és bo, gràcies a les intervencions de protecció, com la cobertura amb geotèxtil i l'enterrament de les restes arqueològiques.
Bibliografia
Sabater, M. B., Masoliver, P. C. I., Pastor, E. H., Trilla, J. T. I., & Retolaza, M. S. (2022). Les muralles medievals i modernes de Sant Martí d’Empúries. Dialnet.

Objectes relacionats