Tornar als resultats
125 de 141
Imatge
Mapa
SAP - DGPC juliol 2011 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3613

Bòbila Ordis

Municipi
Porqueres (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Pla de l'Estany)
Cultura
Prehistòria
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
La conca de Banyoles - Besalú compta amb una gran quantitat de jaciments del Plio - Plistocè, molts dels quals estan relacionats amb orígens lacustres o fluvio-al·luvials. Encara que els primers treballs documentals sobre aquests jaciments no van ser extensius, a partir de mitjans del segle XX, diversos investigadors van començar a identificar i estudiar les restes prehistòriques de la zona. Els punts d'aigua estancada presents a la conca haurien estat un factor clau per a la concentració de fauna i la presència humana, com ho evidencia, per exemple, la famosa mandíbula neandertaliana de Banyoles, trobada el 1887 pel farmacèutic Pere Alsius i Torrent, que actualment es conserva a la Col·lecció Prehistòria Alsius de Banyoles. Un dels jaciments destacats de la zona és la Bòvila d'Ordis, conegut a partir de l'explotació de la bòvila i documentat des dels anys 50, que ja el van identificar com un dipòsit lacustre del Plistocè. Les investigacions posteriors de la zona han estat liderades per Ramon Julià, qui va realitzar importants estudis en les seves publicacions. Aquests treballs inclouen talls geològics que han permès identificar restes pol·líniques i vertebrats fòssils, oferint informació valuosa sobre les dinàmiques paleoambientals i els processos deposicionals. El 2011, entre el 4 de juliol i el 10 d'agost, es va dur a terme una campanya d'intervenció paleontològica en què es va realitzar un desbrossament de la zona del permís i es van excavar diverses cales per avaluar la seva potencialitat. Aquesta tasca va permetre seleccionar el punt d'excavació per a la campanya de 2012. Durant la campanya d'intervenció paleontològica de 2012 (de l'1 de juliol al 31 d'agost), es van recuperar 39 restes dentals fragmentàries i en mal estat de conservació. D'aquestes, cinc corresponien a arrels dentals d'hipopòtam (Hippopotamus antiquus) i una resta dental molt fragmentària d'elefant (Elephas sp.). La resta eren petits fragments d'arrels i dentina, probablement també de grans mamífers. Aquestes restes es van trobar en un nivell de microconglomerats i arenites situat en la part superior del jaciment, indicant que les restes formaven part d'un conjunt de clastes transportats i retreballats durant episodis de vessant, la qual cosa dificulta la identificació precisa del nivell sedimentari d'origen. No obstant això, els estudis palinològics realitzats indiquen un paleoambient de bosc alternat amb vegetació estepària, dominat per plantes fanerògames com Asteraceae Cichoioideae. La faunes associades al jaciment inclouen una diversitat d'espècies.
Bibliografia
Joan Garcia, Kenneth Martínez, Eudald Carbonell, Jordi Agustí, Francesc Burjachs, Defending the early human occupation of Vallparadís (Barcelona, Iberian Peninsula): A reply to Madurell-Malapeira et al. (2012)
Garcia Garriga, Joan. (2008). El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló. Journal of Human Evolution, Volume 63, Issue 3, 2012, Pages 568-575,ISSN 0047-2484
Garcia Garriga, Joan. (2008). El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló.

Objectes relacionats