Tornar als resultats
836 de 1332
© Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Omeka ID 1994
Olèrdola
Medieval

diner de tern de Jaume I

MAC OLE-00128

Nom tècnic
moneda
Datació
1247 / 1271
Producció
-
Museu
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola
Cultura
Medieval
Ubicació troballa
Olèrdola. Font de l'Avellaner
Material
bronze
Municipi
Olèrdola (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Alt Penedès)
Tècnica
encunyació
On està?
Centre Interpretació
Mides
16 mm
Seca
València
Descripció
Moneda de la sèrie catalana medieval, ceca València. Anvers: efígie coronada de Jaume I envoltada de la llegenda IACOBUS REX. Revers: arbre simplificat amb implantació de branques a la part inferior (element distintiu de la seca de Valencia) envoltat de la llegenda +VALE-NCIE. València va fer dues encunyacions de diner ternal, una al 1247-1249 i una altra al 1271. Procedeix de la zona de les coves de la Vall, concretament de l'entorn de la font de l'Avellaner i va ser ingressada l'any 1971. Aquest és un dels tretze diners de tern de Jaume I de les seques de Barcelona i de València apareguts a Olèrdola i sovint trobats de forma casual. El castell medieval està ja pràcticament abandonat al segle XIII, però resta en ús les esglésies de Sant Miquel dins les muralles i la de Santa Maria fora muralles. Al 1222, Jaume I es veu obligat a fer una emissió de monedes de baixa llei, coneguda com doblenc o quatern (16 % d'argent) a fi de eixugar deutes i fer front a les dificultats de les finances reals. Aquesta va ser la primera moneda amb l'escut de Catalunya. Més endavant, l'augment del poder militar i l'empenta comercial crearan ben aviat les condicions per assentar unes bases financeres més estables. Fet que va afavorir la creació del diner de tern, una moneda més solida i de llei de tres diners (25 % d'argent). Aquesta moneda va ser implantada primer a l'Aragó, el 1236, i més tard, el 1247, a Valencia i Mallorca. Finalment i per tal d'implantar-la a Catalunya hagué de demanar al Papa que el dispenses del jurament de no alterar el doblenc. Un cop aconseguit el permís es va comprometre, en compensació, a no variar ni ell ni els seus successors la nova moneda, a més de autoritzar als prohoms de Barcelona a nomenar dos guardes de la mateixa i a renunciar a l'impost del monedatge. Cap a la meitat del Segle XIII la unitat monetària es un fet i el diner de tern corria a Catalunya, Aragó, Valencia, Mallorca i els comptats del Rosselló i la Cerdanya amb diferents encunys en funció de la seca emissora però amb el mateix valor.

Objectes relacionats