Tornar als resultats
23 de 141
Imatge
Mapa
Freixa, M. octubre 2021 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3727

Poblat neolític de la Draga

Altres noms del jaciment
La Draga
Municipi
Banyoles (Europa, Espanya, Catalunya, Girona, Pla de l'Estany)
Cultura
Prehistòria
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
El poblat neolític de la Draga, situat a la vora oriental de l'Estany de Banyoles, és un dels jaciments lacustres més antics i importants d'Europa. Datat a la segona meitat del VI mil·lenni aC, aquest assentament pertany al període neolític cardial, caracteritzat per l'ús de ceràmica decorada amb motius de petxines. La descoberta del jaciment va tenir lloc el maig de 1990, quan un afeccionat va alertar el Museu Arqueològic Comarcal de la presència de materials arqueològics a la zona afectada per les obres del parc per les Olimpíades de Barcelona 1992. Durant les primeres prospeccions, es va delimitar un poblat de 3000 m² i es va identificar una estructura de combustió, fogars i restes de ceràmica, sílex i fauna carbonitzada. Les excavacions es van reprendre entre 1991 i 1992, amb la dificultat que implicava treballar en una zona lacustre, per la qual cosa es va utilitzar una bomba d'aigua per baixar el nivell freàtic. A mesura que es continuaven les excavacions, es van identificar nombrosos forats de pal i restes orgàniques que suggerien una estructura de vivendes construïdes amb fustes, així com diversos indicis d'activitats quotidianes com la cocció d'aliments. L'extensió inicial del jaciment es va estimar en uns 5000 m², però amb el temps, gràcies a noves intervencions, s'ha confirmat que s'estenia fins a uns 8000 m². Els treballs més recents, entre 1994 i 2017, han permès aprofundir en la comprensió del poblat. Els arqueòlegs han documentat dues fases d'ocupació, una inicial i una més tardana, amb una organització del poblat que inclou grans estructures de fusta. Es van trobar també eines de fusta, com falçs i mànecs d'eines, a més de nombrosos restes faunístiques (com ossos de bou i peixos) i vegetals, incloent-hi grans quantitats de cereals carbonitzats. Les troballes suggereixen que els habitants de la Draga eren una societat agricultora, ramadera i pescadora que aprofitava els recursos lacustres per a la seva subsistència. A les excavacions subaquàtiques realitzades entre 1995 i 2007 es va poder documentar l'extensió del jaciment sota l'aigua, confirmant la presència de materials i estructures en zones submergides de l'Estany, com troncs de fusta i restes de construccions lacustres. Les troballes subaquàtiques han estat fonamentals per comprendre millor la relació dels habitants amb l'entorn lacustre. El poblat de la Draga és un testimoni important de les primeres comunitats neolítiques d'Europa, amb una excel·lent conservació de restes orgàniques i una rica varietat de materials que han permès reconstruir diversos aspectes de la vida quotidiana d'aquests primers agricultors i ramaders. El jaciment és una font clau per entendre les transformacions socials i econòmiques que van marcar el pas de la prehistòria a la història a la península Ibèrica.
Bibliografia
Antoni, P. P., Raquel, P. I. H., & Xavier, T. B. (2018). La revolución neolítica: La Draga,el poblado de los prodigios. Dialnet.
Chinchilla, J., Lloret, À. B., & Galter, J. T. I. (1999). La Draga, un poblado del Neolítico Antiguo en el lago de Banyoles (Girona, Catalunya). Dialnet.

Objectes relacionats