Tornar als resultats
126 de 141
Imatge
Mapa
Xavier Font Segura abril 1989 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3612

Bòbila Madurell

Altres noms del jaciment
Can Feu, Can Duran
Municipi
Sant Quirze del Vallès (Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona, Vallès Occidental)
Cultura
Prehistòria
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
El complex arqueològic s'estén des de la carena del Serrat de Can Feu fins al torrent de la Taula Rodona, i des de la via del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat fins a l'avinguda d'Arraona, ocupant una superfície d'aproximadament 20 hectàrees. Es troba a la fossa tectònica del Vallès-Penedès. El jaciment es divideix en dues àrees, una prehistòrica i una altra ibèrico-romana, tot i que la seva localització és pràcticament coincident en l'espai. El topònim de Can Feu s'utilitza per referir-se al jaciment ibèric i romà, mentre que Bòbila Madurell s'aplica al jaciment prehistòric. Quan es va construir el pas per als Ferrocarrils, es van localitzar tres sepultures neolítiques i dues estructures no sepulcrals. A la dècada de 1940, es van descobrir 54 sepultures relacionades amb la cultura dels sepulcres de fossa, així com 10 fons de cabana neolítics i de l'edat del bronze. També s'hi van trobar vestigis d'època ibèrica i romana. Durant la construcció de l'autopista A-18 es van posar al descobert dues sepultures més i nou estructures neolítiques i de l'edat del bronze. Les excavacions recents, pràcticament finalitzades, encara estan en fase d'estudi, però ja s'ha pogut avançar que s'han excavat 92 estructures d'habitació. Aquestes fosses tenen una planta circular amb profunditats superiors a 50 cm, algunes de secció troncocònica de fins a dos metres de diàmetre, cilíndriques, ovoïdes o bombades, amb una presència dominant en l'edat del bronze. En aquestes estructures s'han trobat restes de blat i ordi carbonitzats, indicant possibles sistemes d'emmagatzematge tipus sitja. També s'han localitzat restes antropològiques incompletes i sense connexió anatòmica. A més, vuit fosses més van ser reutilitzades parcialment com a sepultures, amb sis fosses ovalades amb un inhumat i una amb doble inhumació. L'aixovar comú inclou làmines de sílex melat, destrals de materials diversos, molins de granit, punxons i espàtules d'os, petites denes discoïdals de variscita i petits recipients carenats. No s'ha pogut contrastar amb cap estructura el fragment de ceràmica cardial que es va recollir durant les prospeccions superficials anteriors. El jaciment ibèric-romà es localitza en la carena del serrat de Can Feu i ocupa la zona meridional del jaciment prehistòric. La vil·la romana es data per la presència de ceràmica "terra sigillata" itàlica (Gaudineau 24, 26, 27A, 28), datada al segle I aC, i la vil·la va perdurar fins als darrers anys del segle II dC o inicis del segle III dC. La vil·la es divideix en dues zones diferenciades: a la zona nord es troba un conjunt de fonaments amb planta rectangular, un tester i un petit forn, mentre que a la zona sud hi ha tres forns de producció amfòrica. El forn més gran, de planta quadrada amb una cambra de combustió de 5,35 metres de costat, està excavat en argiles grises terciàries i els murs laterals estan construïts amb tovots regulars. La cambra de combustió és dividida en dues parts per un mur axial que s'adossa al fons. Al sud-est de l'edifici s'ha localitzat una gran fossa rectangular que es feia servir com a tester. Els fragments recollits corresponen principalment a restes d'àmfora Pascual I, Dressel 2/4, "dolia" i "tegulae". La producció es pot datar entre el primer decenni abans de l'Era fins a l'any 15 dC, i es va iniciar una segona fase fins a mitjans del segle I dC. A la zona també s'han localitzat 25 sitges obliterades que van des de l'època ibèrica (àmfores de boca plana, "kalathos", ceràmica gris costa catalana i produccions amb vernís negre del segle III aC) fins als últims moments de la vil·la. Aquesta zona sembla mostrar un hiatus entre la fase prehistòrica i la fase ibèrica del segle III aC, així com la manca de documentació sobre la transició entre els períodes ibèric i romà.
Bibliografia
Oliveras, A. M. I. (2012). Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització a Catalunya de fosses de maniobra de premses de biga amb contrapès tipus arca lapidum. Dialnet.
Port, J. R. I. (2006). Las producciones cerámicas con impronta basal de estera vegetal del calcolítico final-bronce antiguo/medio de la península Ibérica: acerca de la alternancia de influjos y el orígen del protourbanismo en la depresión central catalana como modelo de territorio basculante. Dialnet.
Bardera, R., Subirà, M. E., Safont, S., Blasco, A., Morera, A. M., Villalba, M. J., & Edo, M. (1996). Diversidad de estategias alimentarias en el Neolítico del Baix LLobregat. Dialnet.

Objectes relacionats