Tornar als resultats
130 de 141
Imatge
Mapa
Anna Camats octubre 2006 / Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Omeka ID 3608

Bauma de la Sargantana

Altres noms del jaciment
Balma de Renan
Municipi
Oliola (Europa, Espanya, Catalunya, Lleida, La Noguera)
Cultura
Prehistòria
Enllaç a Inventari Generalitat
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya [24/11/2024]
Descripció
El jaciment de la Balma de la Sargantana es localitza al sud-est del nucli urbà de Les Puelles, en direcció a Renant, a uns 2,3 km de distància per un camí sense asfaltar que porta a un indret conegut com Les Moreres. Es tracta d'un petit abric natural d'uns 130 cm d'altura, format per l'erosió dels estrats d'argiles, que va ser condicionat i utilitzat per l'home amb finalitats sepulcrals. La visera de roca sorrenca va actuar com a refugi, mentre que es van col·locar tres grans lloses de marès verticalment i transversalment, formant una estructura que servia de paret per preservar els enterraments. Aquestes lloses estan encaixades a la roca de manera natural, i el rebaix longitudinal al sòl de la balma demostra com aquestes van ser instal·lades per protegir els enterraments. A l'interior de la balma, es van trobar gran quantitat de restes òssies, majoritàriament amuntegades i desconnectades anatòmicament, el que indica que es tractava d'enterraments secundaris, és a dir, restes de persones que havien estat traslladades o reubicades en el temps. Aquestes restes humanes van ser acompanyades d'un aixovar lític i ornamental que inclou ganivets i puntes de sageta de sílex, una tipologia d'objectes que permet datar el jaciment al Calcolític Final - Bronze Inicial, aproximadament entre els segles IV i III aC. La seqüència estratigràfica del jaciment és força clara: un nivell superficial d'entre 1 i 20 cm de potència, amb restes humanes aïllades; un segon nivell d'argiles compactes d'entre 50 i 60 cm, on es van localitzar les restes d'inhumacions, dins d'un context de sepultura; i per sota d'aquest, es troba la roca mare, el que implica que no hi ha més estrats arqueològicament fèrtils per sota. Pel que fa als ritus d'enterrament observats, es van poder identificar diferents tipus de pràctiques funeràries: ossos aïllats en nivells superficials, restes òssies agrupades, formant petits paquets, i parts de l'esquelet postcranial en connexió anatòmica. Tots aquests enterraments són secundaris, ja que els individus no portaven aixovar funerari en el moment del trasllat, i el material ceràmic i lític associat a les inhumacions sembla haver estat dipositat en una fase posterior. La balma es troba actualment en un bon estat de conservació, essent l'única estructura original que roman intacta, ja que les restes humanes han estat excavades.
Bibliografia
Fernández, O. M., & Farjas, B. A. I. (2006). Comportaments agressius a la prehistòria recent: la desmitificació del bon salvatge? Dialnet.

Objectes relacionats